El concepte de Web 2.0 fa referència a "una presumpta segona generació a Internet, basada en serveis els usuaris dels quals col·laboren i comparteixen informació en línia en noves formes d'interacció social."1 La citació és de Wiquipèdia, un dels millors exemples de llocs web que han nascut, qui sap si a l'empara d'aquest concepte, o com a motor d'aquest. El contingut de Wiquipèdia és produït, editat, organitzat i traduït pels mateixos usuaris. Qualsevol persona pot aportar el seu coneixement de manera altruista, ampliant i millorant els continguts fornits per altres usuaris mitjançant una plataforma tecnològica (un wiki) que els permet generar i editar el contingut, interactuant amb el sistema directament.
El concepte en qüestió suscita tantes crítiques com comentaris positius, i ja ha provocat que 59 milions de pàgines web n'hagin parlat fins al setembre de 2006, segons el cercador Google. Va ser emprat per primera vegada el 2004 per Tim O'Reilly i Dale Dougherty,2 i en general al·ludiria a una manera de fer llocs i aplicacions web que té en compte els usuaris no com a mers receptors d'informació, sinó com a creadors d'aquesta, en un sistema en el qual, a més, no solament interactuen amb el sistema, sinó que interactuen entre ells.
Algunes de les característiques estratègiques del Web 2.0 inclouen els elements següents:
- Arquitectures d'informació, participatives i democràtiques.
- Pas d'una comunicació unidireccional (un autor emet, els usuaris reben) a una comunicació multidireccional (tots emeten, tots reben).
- Ús de programari lliure i baixes inversions, producte d'un mercat que ha sobreviscut a la bombolla d'Internet.
- Ús d'aplicacions a través del web, com a editors de textos i d’altres.